Emulació de jocs d'arcade clàssics sobre noves tecnologies
Desentranyant emuladors per a jocs
Us podeu preguntar què és un emulador. Els emuladors permeten que l’ordinador actuï com un sistema de consola com l’Apple IIe o l’Atari 2600, que s’utilitzen per emular el maquinari d’una gran varietat de jocs arcade clàssics.
S’emulen tots els jocs arcade clàssics? No, però els jocs fets abans del 1992 sí. No tots els sistemes són fàcils d’emular.
Per què cal imitar els jocs arcade clàssics? Hi ha tres raons principals per les quals:
Popularitat
Si el sistema és popular, fins i tot si és clàssic, es fa més esforç per emular-lo.
Disponibilitat de la informació
Si el sistema conté molta informació, serà més fàcil emular. Si un joc no s’ha emulat mai abans, requerirà molta enginyeria inversa, cosa que de vegades podria ser frustrant.
Obstacles tècnics
El maquinari limita les restriccions difícils d’evitar. Per exemple, va trigar força temps a emular l’Atari 7800, a causa de l’algoritme de xifratge que prohibia la càrrega de jocs. A més, és possible que els sistemes més nous no tinguin la potència absoluta perquè el joc funcioni a una velocitat jugable i més ràpida.
Tot i que els emuladors són difícils d’executar, sobretot si és la primera vegada, heu de descarregar un emulador i descomprimir-lo. Si no esteu familiaritzat amb els procediments, heu de llegir atentament la documentació.
Els emuladors són programes compostos. La majoria dels emuladors poden no emular perfectament la capacitat del sistema que intenta copiar. Les imperfeccions en alguns emuladors poden ser menors, de vegades es poden produir problemes de sincronització. Alguns emuladors no executaran jocs, o pitjor encara, tenen alguns problemes de visualització. Alguns emuladors poden ser deficients en el suport, el so i altres funcions significatives del joystick.
En escriure un emulador, experimentareu un procés difícil que requereix obtenir la informació precisa del sistema i esbrinar com emular-la amb el codi del programari.
Hi ha dos tipus diferents d’emuladors. El primer és l’emulador de sistema únic o de joc únic. En són exemples un emulador Atari 2600, un emulador NES i un emulador Apple II. Aquests emuladors només poden emular un tipus de joc o sistema. El segon tipus d’emuladors són els multi-emuladors. El millor exemple d’això és l’emulador de màquines multi-arcade o el MAME. MAME pot emular centenars de jocs arcade, tot i que no tots els jocs arcade poden funcionar amb el mateix tipus de sistema. Això és una generalització enorme, però la raó per la qual els multi-emuladors requereixen més recursos en comparació amb els emuladors d’un sol sistema, en la majoria dels casos.
L’inici de l’emulació ha obert moltes oportunitats a les empreses per aprofitar els seus recursos. Per què passar molt de temps reprogramant o portant els clàssics jocs arcade a una nova consola quan es pot escriure fàcilment un emulador vertical? L’emulació és la solució a aquests problemes i proporciona als jugadors una rèplica exacta dels jocs clàssics que els encanten i volen adquirir.