Per què és emocional el pòquer?

post-thumb

El pòquer es juga als casinos en un ambient de prestigi i emoció. Però el jugador de pòquer professional no s’ha de veure afectat per aquests elements, ja que la seva concentració es pot veure compromesa i, a la taula de pòquer, és millor que no es vegi compromès.

El pòquer és un dels jocs de casino més interessants i intensos, a causa del factor humà. L’element que fa del pòquer un “joc de persones” és el factor emocional que es troba en la llengüeta de jocs també coneguda com a “cara de pòquer”.

El terme “cara de pòquer” s’utilitza en moltes altres àrees de la vida, però el seu origen prové de la taula de pòquer, on els jugadors fan tot el possible per no revelar la qualitat de les seves mans. La força de la mà es pot revelar mitjançant les seves emocions, que es mostren mitjançant suposades reaccions físiques simples, com ara: expressió facial, moviment ràpid de les mans i transpiració.

Naturalment, les persones tenen reaccions diferents a situacions similars, però l’estat d’ànim que cal determinar a una taula de pòquer és extremadament bàsic: el jugador té una mà forta o no. Es poden consultar aquestes definicions i escenaris en un portal de jocs d’atzar en línia o a través d’un dels llibres que s’han escrit sobre el tema, però quan una persona sap la resposta, definitivament va pel bon camí.

El que hem establert fins ara és que la primera capacitat emocional és amagar les vostres emocions reals a la taula. Ara arribem a la segona capacitat emocional que és la sensibilitat emocional. No n’hi ha prou amb poder amagar la vostra pròpia emoció, també cal aprendre a llegir també les emocions del vostre oponent.

No hi ha una mà forta o una setmana, sinó una setmana relativament forta i relativament forta. La història del pòquer professional va demostrar que en alguns casos es pot guanyar el partit amb un parell, sempre que els seus oponents creguin que té una mà forta. El joc no està determinat per la vostra mà, sinó pel que en pensa l’altre jugador.

No crec que ningú pugui ser un bon jugador de pòquer perquè és molt exigent emocionalment i requereix una qualitat bàsica que la tingueu o no. Però fins i tot aquesta qualitat s’ha de desenvolupar i estendre el màxim possible. La clau per millorar les teves habilitats emocionals està, com tota la resta, amagada a la pràctica i moltes coses.

Ningú no és un bon jugador de pòquer, però una persona pot arribar a ser-ne un després d’una gran pràctica. Però, com saber quan han fet prou? Això és fàcil: mai no es pot practicar prou.